L'exposició

Al món hi ha més de 6.000 llengües. Poden ser molt diferents però, tanmateix, des del punt de vista del cervell totes comparteixen una unitat essencial.

El llenguatge és a tot arreu. No s’ha documentat cap cultura humana que no tingui llenguatge. Allà on anem del món, si trobem dues persones, estaran parlant una llengua oral o una llengua de signes.

Alhora que veiem l’omnipresència del llenguatge a l’espècie, també observem el que a primera vista sembla una gran diversitat lingüística. Si fem una ullada a les llengües del món, el panorama sembla que mostra un grau de variació molt alt.

Això no obstant, les llengües del món comparteixen més aspectes del que sembla a priori. Aquestes semblances, que sovint no es veuen superficialment, es posen de manifest a partir de les dades que ens proporcionen la neurociència, la lingüística, la psicologia o la biologia.

Unitat en la diversitat

Ni el cervell ni el llenguatge no deixen fòssils... quins recursos tenim per a saber com van evolucionar?

El cervell dels nostres familiars més propers, els ximpanzés, té algunes parts comparables a les àrees lingüístiques del nostre propi cervell. A més, els ximpanzés són animals sofisticats. Malgrat tot, no tenen llenguatge. Així, com i quan el vam desenvolupar nosaltres?

El darrer avantpassat comú entre el nostre llinatge i el dels ximpanzés va viure fa uns 8 milions d'anys. Tanmateix, el llenguatge com el coneixem és probablement molt recent: és una activitat simbòlica i no tenim proves de pensament simbòlic d'abans de fa 80.000 anys.

Hominins que parlen

Cada cop és més evident que també el llenguatge consisteix en una xarxa distribuïda arreu del cervell.

Després de segles d'esforços per a trobar les claus que permetessin ubicar el llenguatge i les funcions cognitives superiors a zones concretes del cervell, els neuròlegs s'han hagut d'enfrontar a la proliferació de descobertes que evidencien que el número d'àrees que intervenen en el processament lingüístic és molt gran.

Els darrers anys, els esforços de recerca posen l'èmfasi en la connectivitat per sobre de la geometria. Potser aquesta mena d'organització és una de les claus de la plasticitat cerebral.

El paper de la forma

Per als infants no hi ha llengües més fàcils o més difícils: tots poden adquirir qualsevol llengua seguint unes etapes molt uniformes.

Els infants d’arreu del món adquireixen el llenguatge de manera molt semblant sigui quina sigui la seva primera llengua. Una cosa que s’esdevé de manera tan natural en els petits sovint resulta un laberint de preguntes i enigmes per als investigadors que miren d’entendre com s’ho fan els nens.

Encara no hem aconseguit definir totalment el procés misteriós pel qual els nens adquireixen el llenguatge. Aquest aprenentatge es produeix de manera natural i segueix el seu propi camí tot i els esforços que fem per controlar-lo.

Més enllà de l'úter

La tecnologia més moderna ens dona eines molt potents per a fer avançar el coneixement del cervell.

Les neurones mantenen una activitat febril constant. Especialment durant les hores de vigília, es transmeten senyals elèctrics contínuament d'una manera aparentment caòtica. Però s'hi poden observar patrons que es poden vincular a activitats específiques.

Aquests patrons corresponen a grups de neurones que treballen juntes. Es poden capturar de manera fiable i segura amb tècniques com ara l'electroencefalograma, es poden monitoritzar amb la implantació d'elèctrodes profunds o es poden observar de manera indirecta amb tests psicològics.

A la velocitat del pensament

Per desgràcia, el llenguatge es pot fer malbé al llarg de la vida. En aquests casos no es malmet de manera caòtica, sinó ordenada.

La desintegració del llenguatge causada per diverses patologies pot seguir patrons definits que són clau per explorar-ne la relació amb el cervell.

Darrere d’aquest trastorn, però, hi ha ments sacsejades per l’enfonsament d’un dels pilars que les aferrava al món. Ara sabem que el llenguatge i la cognició són dues cares de la mateixa moneda, però perdre l’un afecta sempre l’altra?

Quan el llenguatge no connecta